Tothom qui em coneix ho sap. Sóc warrie. Quan es va estrenar Star Wars tenia vuit anys. La primera trilogia va marcar la meva preadolescència. No era només una pel·lícula més d'aventures espacials. Lucas va colar un golàs als grans estudis de Hollywood, segons la seva pròpia confessió anys després. En aquella història d'un Imperi tecnològicament avançat, racista (fixeu-vos que no hi ha un sol alien al costat de Palpatine) i espiritualment escèptic (su carencia de fe resulta molesta...) derrotat per una rebelió amb mitjans menys avançats però moralment superior, hi havia una clara metàfora de la guerra que els americans acabaven de perdre al Vietnam. Que les tropes imperials tinguessin un atractiu disseny nazi en els seus uniformes no era casual. Aquí a l'Estat Espanyol, en aquella època, amb el vigía de Occidente acabat d'enterrar, tothom tenía clar qui o què era l'Imperio i què la República.
 |
| Su carencia de fe resulta molesta... |
Anys més tard, Lucas va estrenar una segona trilogia de pel·lícules. Molts van dir: feia falta? I, malgrat l'excés d'infografia (el Yoda digital és d'hòstia i mitja...), els personatges graciosillos i irritantment còmics (sí, sí, tots sabeu en qui estic pensant...ell!), el protagonista, que va caure en desgràcia a Hollywood després d'allò (no així Natalie Portman, que ha fet un carreràs...), les escenes romàntiques forçades, els errors de continuïtat (què seria Star Wars sense errors de continuïtat?) i un llarg etcètera de defectes...us diré que sí, feia falta. Nou gol de Lucas al capitalisme dels estudis de Hollywood. Una altra vegada es va gastar una pasta gansa en fer una crítica al sistema nord-americà. Eren els temps de Bush, els neocons, la guerra d'Iraq... A través de la història de la formació de l'Imperi que va explicant durant les tres pel·lícules, amb constants referències visuals a Espàrtac de Stanley Kubrik, Lucas ens explica com, en un clima d'inseguretat provocada a la galàxia, es va forjant una dictadura acceptada poc a poc per tothom, fins que quan es vol reaccionar és massa tard.
L'actual trilogia, fruit de la venda dels drets de Star Wars, a Disney ni més ni menys, la Cifesa dels republicans, sembla més centrada en l'aspecte més folklòric de la sèrie i en una bona factura després del despropòsit digital de la segona trilogia que no pas en el missatge polític subjacent. Rogue One aprofundia en la psicologia dels personatges, la ciutat de Jedha podia evocar la Bagdad ocupada i sobretot s'apartava de la història dels pesats de la família Skywalker, per això va agradar tant, però no hi havia cap missatge que poguéssim qualificar de polític amb propietat. El film incloïa un al·legat contra l'Imperi per part del personatge interpretat per Forest Whitaker, però va ser eliminat del muntatge final.
 |
| Palaptine es nomenat com a dictador plenipotenciari de la galàxia a proposta de... sí, ell! 😈 |
 |
| El míting eliminat de Forest Whitaker |
Què té tot això a veure amb el què va passar ahir? Rajoy, o l'Estat Espanyol, o l'Imperio és com el Palpatine de la segona trilogia.
La setmana passada, les forces de seguretat de l'Estat estaven entrant a seus de diaris, s'estaven segrestant cartells, es tancaven webs, s'havia arribat a l'extrem de decomissar clavells!... Ahir a les nou del matí a tots ens semblava evident que l'Estat havia fet una vulneració impresentable dels drets dels catalans, que hi havia presos polítics al país... Fins que, a la tarda, ja vaig començar a sentir l'argumentari que farà servir aquest dies el PP de boca de la inefable ex líder catalana i jutgessa (per tant, possiblement un estómac agraït...) Montserrat Nebrera. No hi havia decret, per tant no es podia parlar d'estat d'excepció. No hi havia vulneració de drets, com a molt alguna actuació puntual abusiva. El Govern, el què estava fent era recollir proves d'una possible malversació de fons (nou milions de proves? Si amb una ja ni hagués hagut prou). Si s'estava entrant a les Conselleries i se'n duien gent detinguda és perquè estaven actuant igual que si hi hagués hagut un cas de corrupció (i per això feien falta tants efectius policials, que han hagut de venir de fora? Per una cosa que, a més, no sé com està el tema de les competències, però podien haver fet els Mossos de la mateixa manera que la Ertzaina ha participat en operacions similars?). Aquest mateix argumentari va ser repetit al vespre per Rajoy.
De l'argument de la malversació de fons ja fa temps que venim sentint-ne parlar. És molt pervers. Penso que si s'admet aquest precedent, qualsevol actuació política que es realitzi i necessiti lògicament calers caurà sota l'acusació de malversació de fons si no li agrada al PP que, recordem, té acaparada la Justícia de l'Estat: per tant només es podrà fer la política que manin des de Gènova. Em fa gràcia sentir-los dir que ningú està per sobre de la Justícia, és la Justícia qui està per sota d'ells, ves a saber en quina indecorosa postura... Si un poble escull un govern independentista, és per a que faci coses independentistes.
Però el què més em va fer por de la compareixeça d'ahir de Rajoy va ser el què va dir en un determinat moment sobre el fet que, poc a poc, el poble català s'anés resignant a que no hi havia res a fer. I aquí és on apareix el Darth Sidious que porta dins Rajoy o qualsevol fatxa de nova fornada. Com una gota malaia, poc a poc, en faran creure que no hi ha res a fer, ens aniran colant el seu argumentari, per falaç que sigui: us hem lliurat d'un gran perill, mira en què s'estaven gastant els calés aquesta gent... I el què és pitjor i més desesperançador: poc a poc anirem assumint aquests arguments i donant el poder a uns dictadors. És com la granota que fiquem en aigua freda que fiquem al foc: quan se n'adona ja està bullida.
No és la primera vegada que passa. Us en recordeu de les guerres d'Iraq i Afganistan? Avui tothom té assumit que Sadam Hussein era un dictador despreciable i que mira, al final no tenia armes de destrucció massiva, però les podia haver tingut... Qui va crear el monstre i el va eliminar quan li convenia? Qui manté els substituts del monstre per tal de crear un estat de por i retallar llibertats? Palpatine?
La setmana passada, les forces de seguretat de l'Estat estaven entrant a seus de diaris, s'estaven segrestant cartells, es tancaven webs, s'havia arribat a l'extrem de decomissar clavells!... Ahir a les nou del matí a tots ens semblava evident que l'Estat havia fet una vulneració impresentable dels drets dels catalans, que hi havia presos polítics al país... Fins que, a la tarda, ja vaig començar a sentir l'argumentari que farà servir aquest dies el PP de boca de la inefable ex líder catalana i jutgessa (per tant, possiblement un estómac agraït...) Montserrat Nebrera. No hi havia decret, per tant no es podia parlar d'estat d'excepció. No hi havia vulneració de drets, com a molt alguna actuació puntual abusiva. El Govern, el què estava fent era recollir proves d'una possible malversació de fons (nou milions de proves? Si amb una ja ni hagués hagut prou). Si s'estava entrant a les Conselleries i se'n duien gent detinguda és perquè estaven actuant igual que si hi hagués hagut un cas de corrupció (i per això feien falta tants efectius policials, que han hagut de venir de fora? Per una cosa que, a més, no sé com està el tema de les competències, però podien haver fet els Mossos de la mateixa manera que la Ertzaina ha participat en operacions similars?). Aquest mateix argumentari va ser repetit al vespre per Rajoy.
De l'argument de la malversació de fons ja fa temps que venim sentint-ne parlar. És molt pervers. Penso que si s'admet aquest precedent, qualsevol actuació política que es realitzi i necessiti lògicament calers caurà sota l'acusació de malversació de fons si no li agrada al PP que, recordem, té acaparada la Justícia de l'Estat: per tant només es podrà fer la política que manin des de Gènova. Em fa gràcia sentir-los dir que ningú està per sobre de la Justícia, és la Justícia qui està per sota d'ells, ves a saber en quina indecorosa postura... Si un poble escull un govern independentista, és per a que faci coses independentistes.
Però el què més em va fer por de la compareixeça d'ahir de Rajoy va ser el què va dir en un determinat moment sobre el fet que, poc a poc, el poble català s'anés resignant a que no hi havia res a fer. I aquí és on apareix el Darth Sidious que porta dins Rajoy o qualsevol fatxa de nova fornada. Com una gota malaia, poc a poc, en faran creure que no hi ha res a fer, ens aniran colant el seu argumentari, per falaç que sigui: us hem lliurat d'un gran perill, mira en què s'estaven gastant els calés aquesta gent... I el què és pitjor i més desesperançador: poc a poc anirem assumint aquests arguments i donant el poder a uns dictadors. És com la granota que fiquem en aigua freda que fiquem al foc: quan se n'adona ja està bullida.
No és la primera vegada que passa. Us en recordeu de les guerres d'Iraq i Afganistan? Avui tothom té assumit que Sadam Hussein era un dictador despreciable i que mira, al final no tenia armes de destrucció massiva, però les podia haver tingut... Qui va crear el monstre i el va eliminar quan li convenia? Qui manté els substituts del monstre per tal de crear un estat de por i retallar llibertats? Palpatine?
