I ARA QUÈ?

I SOBRETOT, QUI?

Les eleccions d'ahir van deixar uns resultats com a mínim curiosos. La paraula que més es va sentir entre els corifeus de Puigdemont i Arrimadas va ser: "President!" o "Presidenta!". Cap dels dos podrà ser-ho: una no té majoria suficient, l'altre pot formar una majoria però no pot venir a prendre possessió del seu càrrec. La lògica espanyola portaria a una pròrroga del 155: llavors, seria president de facto algú que només disposa de tres diputats al Parlament.

Què fer?

37+34=71

La matemàtica, inexorable, diu que ha guanyat la dreta. Abrazo de Bergara entre "unionistes" i independentistes. Mira, Arrimadas, nosaltres renunciem a l'independentisme i et fem presidenta. A canvi, tu acceptes que hi ha coses intocables a Catalunya, com el model d'escola, i deixes de mentir gratuïtament: adoctrinamiento, enemigos de Europa, etc. Això seria com demanar-li a Palpatine que abandonés el cantó fosc: l'odi a tot el què faci olor de catalanitat és la raó de l'èxit de Ciutadans. Com a mostra un botó: tret d'un gairebé protocolari Visca Catalunya!, tot el Discurso de la Victoria, tant d'Arrimadas com de Ribera, va ser en castellà. Queda maco dir que són catalanes, españoles y europeos, però ahir no vaig sentir cap llengua europea de boca d'aquests líders.

34+32+4=70

Una altra possibilitat és revalidar la majoria independentista. La CUP ja ha deixat clares les seves condicions: República Catalana i continuar vivint a Matrix. Això sí, sense entrar al Govern, no fos cas que anéssim a la presó.

34+32+8=74 (+4=78)

Deixem de repetir els errors del passat, admetem que, malgrat tot, hi ha una majoria sobiranista al Parlament (encara que ja no són els 2/3 necessaris per a tantes coses), deixem de tirar-nos a sobre la merda que ens hem tirat durant tots aquests anys ( i resem per a que els Comuns deixin de tenir en comú el fet de tirar-se merda entre ells...) i pactem amb Xavier Domènech, que, per cert, és algú que té una certa sensibilitat amb el tema. Espanya no ens deixaria fer, igualment. De fet, moltes de les lleis que ha tombat el Constitucional aquesta legislatura s'havien pres amb el consens dels Comuns. Però tindries la legitimitat que suposa representar 238.8656 vots, és a dir un 55%. I si en alguns temes busques la complicitat del PSC (ahir en un xat de companys de la mili, algú deia que este Iceta no es de fiar... tant de bo...), estaries representant gairebé a 3 milions de catalans i catalanes, un 70% del cens. 

En tot cas, queda clar que, o ens arromanguem i comencem a buscar consensos o podem viure en un bucle de República-Repressió molts anys...

LA PRIMERA FAL·LÀCIA DE LA GUANYADORA

Ahir, durant el Discurso de la Victoria, es va produir una situació digna d'un gag de Groucho Marx. Amb el noranta i pico de vots escrutat, C's guanyava les eleccions amb 36 diputats. A Tarragona hi havia en ball un escó del PP. Arrimadas, tot i guanyar, es queixava d'un sistema electoral injust. Just en aquell moment, el quart escó del PP va a petar a C's. 37 diputats. Tothom aclamant Arrimadas. 

Per què dic això? He fet els meus càlculs. D'entrada, dir que el sistema electoral actual afavoreix els partits més votats, d'aquí la paradoxa de veure Arrimadas protestar. 

Aquests 37 diputats li han "costat" 29.772 vots per diputat a Arrimadas. A Puigdemont, la cosa li ha sortit per dos mil menys, 27.659 v/d. Però el preu del diputat d'ERC ha sigut molt similar al de C's, 29.033 v/d. Són els partits menys votats qui sí tenen dret a protestar. Al PP, els 3 diputats (que hauran de compartir Grup Mixt amb la CUP, hi, hi , hi, hi...) li han costat 61.335 vots per diputat, més del doble que als altres. A la CUP, 48.930. A En Comú Podem, 40. 433. I al PSC, 35.448.

Com deia, he fet els meus càlculs. Imaginem-nos un sistema "tants caps tants barrets" (TCTB), en què els 4.358.995 vots vàlids d'ahir s'haguessin repartit per igual entre els 135 diputats del Parlament, amb un "cost" de 32.289 vots per diputat. El Parlament hagués quedat així:

C's 34 diputats (3 menys que ara), continuaria guanyant.

JxC, 29 diputats (5 menys que ara)

ERC, 29 diputats (3 menys que ara, però empatant amb JxC)

PSC 19 diputats (2 més que ara)

ECP 10 diputats (2 més que ara)

CUP, 6 diputats (2 més que ara)

PP, 6 diputats (3 més que ara, empatats amb la CUP, però ambdós amb grup parlamentari propi)

PACMA entraria al Parlament, amb 1 diputat.

Si heu fet la suma, hi han 134 diputats. El següent partit en vots, Recortes Cero, queda molt lluny del mínim per a atribuir-li un diputat (10.107 vots). Potser podríem considerar-ho un càstig als partits polítics. Encara que el fet de tenir un nombre parell d'escons podria propiciar situacions d'empat tècnic.

L'independentisme perdria escons (29+29+6=64, davant dels 70 actuals), el 155 en guanyaria (34+19+6=59, 2 més que aplicant la Llei d'Hondt), però continuaria per darrera. La cosa continuaria depenent (ara més que mai) dels 10 diputats d'En Comú Podem...

LA REFORMA CONSTITUCIONAL

Així quedaria una hipotètica nova Constitució si Rajoy, Ribera i Sánchez pactessin una reforma:

PREÁMBULO

La Nación española (això no ho tocarien, of course; mentre la resta de constitucions parla de We the people, aquests fan referència a una abstracta Nación española), deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de:

• Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo: el del IBEX35.
• Consolidar un Estado de Derechas que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntad del Partido Popular.
• Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones, siempre y cuando no sean catalufos, claro.
• Promover el progreso de la cultura tauromaquia y de la economía para asegurar a todos una digna calidad de vida.
• Establecer una sociedad democrática y avanzada.
• Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacíficas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra. (excepto con los gitanos rumanos [enmienda de Albiol]

ARTÍCULO  1

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derechas, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia militar, la igualdad y el pluralismo político.

2. La soberanía nacional reside en el al lado del Pueblo Español, concretamente en el Palacete Albéniz, del que emanan los poderes del Estado

3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria bananera.

ARTÍCULO 2: ¡¡¡ESTE NI TOCARLO!!! ¡¡¡SIEG HEEEEEEEEEEIL!!!

ARTÍCULO 15: Derecho a la vida y a la integridad física y moral, excepto de votantes ilegales. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra. (OJITO: això no és fruit de cap esmena, ho posa...)

ARTÍCULO 16: Libertad ideológica, religiosa y de culto. Aconfesionalidad del Estado. DEROGADO EN SU TOTALIDAD.

ARTÍCULO 17: Regulación de la detención preventiva, plazo máximo de 72 horas para la puesta en libertad o a disposición judicial de un juez de los nuestros... (Total, los vamos a encarcelar igualmente...) Regulación del habeas corpus.

ARTÍCULO 20: Libertad de expresión e información: sólo aplicable a Inda y colaboradores. Libertad de cátedra (¡Sí hombre! ¡Les vamos a dejar adoctrinar!). Prohibición de la censura previa. Resolución judicial de un juez de los nuestros necesaria para el secuestro de publicaciones.

ARTÍCULO 21: Derecho de reunión pacífica y sin armas sin necesidad de autorización previa (excepto catalufos, naturalmente).Obligación de comunicación previa a la autoridad para reuniones y manifestaciones en lugares públicos, que sólo podrán ser prohibidas por razones fundadas de orden público (y porque sea de catalufos...)

ARTÍCULO 22: Derecho de asociación. Ilegalidad de asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito (o sea, las de los catalufos). Prohibición de las asociaciones secretas (bueno, el Club ese de la Reina Sofía, pase...) o de carácter paramilitar, excepto Sociedad Cívica Catalana o la Fundación Francisco Franco.

ARTÍCULO 23: Derecho de participación en los asuntos públicos. Sufragio universal activo y pasivo. Igualdad en el acceso a la Función Pública. (Excepto, cómo no, catalufos)

ARTÍCULO 24: Tutela judicial efectiva, prohibición de la indefensión, derecho al juez predeterminado por la Ley Rajoy, a la presunción de inocencia culpabilidad, derecho a la asistencia letrada, derecho a la prueba construir pruebas, derecho a no declarar contra sí mismos ni a declararse culpable (excepto por el uso del potro), derecho al proceso público en debates de La Sexta sin dilaciones indebidas y con todas las garantías.

ARTÍCULO 27: Derecho a la educación formación del espíritu nacional. Obligatoriedad y gratuidad de la enseñanza básica. Derecho de los padres a que sus hijos reciban formación religiosa (en la religión auténtica, claro está). Libertad de creación de centros de enseñanza del Opus.

ARTÍCULO 28: Derecho de sindicación, pudiendo exceptuarse en las Fuerzas Armadas y limitarse en otros funcionarios públicos.(OJITO: això no és fruit de cap esmena, ho posa...) Derecho de huelga (siempre y cuando sea por motivos laborales y en manifestródomos...) con el límite de respetar los servicios esenciales para la comunidad.

ARTÍCULO 30: Derecho y deber de defender España. Objeción de conciencia (sólo para médicos antiabortistas).

ARTÍCULO 31: Principios tributarios: los industriosos y laboriosos catalanes deben mantener al resto de habitantes de la isla de Jauja.

ARTÍCULO 32: Derecho a contraer matrimonio (heterosexual, cómo no!!!).

ARTÍCULO 34: Derecho de fundación Francisco Franco.

ARTÍCULO 35: Derecho al trabajos forzados.

ARTÍCULO 36: Derecho de los empresarios a pasarse por el forro la negociación colectiva y al conflicto colectivo.

ARTÍCULO 155:

Diu l'article cent cinquanta-cinc

que en un cas de compromís

el Rajoy pot, si cal, refregar-se l'engonal

i passar-se pels dallonses tota les lleis del país.

(¡Ja, ja, ja! ¡Estos putos catalufos!¡Qué graciosos!)

       

DIME DE QUÉ BLASONEAS Y TE DIRÉ DE QUÉ CARECES

Avui m'ha picat la curiositat i he volgut saber què deien les diferents constitucions dels països sobre això de la sagrada unidad de la nación. Vull demostrar allò que es diu a Las Normas de la Casa de la Sidra, que quan has de posar per escrit una norma és perquè tothom, d'entrada, se la passa pel folre. O, el què és el mateix, en un refrany castellà: Dime de qué blasoneas y te diré de qué careces.Vaya por delante, com dirien alguns, que jo no sóc advocat, ni jurista, ni cap merda d'eixa (és conya, experts en Dret, no us enfadeu...), així que la validesa d'aquest apunt, lògicament. és molt limitada. Aquest apunt s'anirà estenent a mesura que vagi recopilant apunts sobre constitucions.

Com vaig dir en un apunt anterior, les constitucions serioses deriven de revolucions o disturbis socials i no són més que pactes que s'estableixen entre les parts implicades (co-institució). Només així s'entén que la Constitució dels EEUU comenci amb les paraules We the people o que la Constitució Francesa digui que la sobirania pertany al poble. 

França

No he vist cap referència a la unitat territorial, sí a la sobirania i a qui es pot considerar ciutadà francès. La sobirania pertany al poble (és a dir, a les persones, no als territoris) i s'exerceix a través dels referèndums o dels representants escollits pel poble. Cap individu o secció del poble pot atribuir-se'n l'exercici  (paràgraf 3). Caldria precisar a què es refereix, exactament, el terme "secció del poble". Parla  sobre qui és ciutadà francès, distingint entre nationaux i resortissants.

Regne Unit

Malgrat que, pràcticament, van ser els inventors d'aquest tipus de documents amb la cèlebre Carta Magna,  l'actual Regne Unit no té constitució. Basen la regulació jurídica del país en quatre fonts: lleis emeses pels governs (statute law), sentències de judicis (common law), decisions del Parlament i les works of authority, és a dir, els tractats escrits per experts. La sobirania és del Parlament, cosa que deriva de la Revolució del segle XVII. El Parlament delega (devolution) en els parlaments de les diferents nacions que conformen el Regne Unit. Curiosament, una llei del Parlament Escocès declara que aquest no pot ser mai abolit, mesura que sí es va prendre a Irlanda l'any 1973.

Alemanya

Comencem malament: va ser redactada i aprovada pels ocupants aliats el 1949 (o sigui que de co-institució, res...). Tot i així, ha estat reformada unes seixanta vegades d'ençà d'aquell any. Important: no és una constitució pròpiament dita, sinó, una Grundgesetz, és a dir, una llei fonamental: hom considerava que seria temporal i després s'aprovaria una constitució definitiva. Assignatura pendent, doncs: preguntar-li al poble en referèndum què en pensa. La cosa es va plantejar el 1994, després de la Reunificació, però va ser rebutjada per la majoria parlamentària conservadora. 

El Preàmbul diu que els alemanys del diferents Länder, en l'exercici de llur AUTODETERMINACIÓ (Selbstbestimmung), decideixen formar una República Federal, completant la UNITAT i la LLIBERTAT. És a dir, que si són membres de la República Federal és PERQUÈ VOLEN, no com aquí. És la única referència que he trobat a la unitat del país.

Al Capítol II, article 20, Alemanya es considera a sí mateixa una Federació d'Estats. Diu, com no , que el poder l'exerceixen les persones (curiosament, com hem vist, les persones no han tingut el poder de promugar o ratificar la Constitució...) i que aquestes persones tenen el dret a resistir-se si algú vol eliminar l'ordre contitucional: no diu res sobre què han de fer si algú pretén pervertir-lo, com  ha passat a l'Estat Espanyol. Si entenem el context en què va ser promulgada (evitar l'aparició d'un altre Hitler), entendrem millor aquest darrer punt. No sabem què hi posaria si el què calgués evitar fos un altre Rajoy...

L'article 29 és molt interessant. Parla de la reestructuració del territori federal. Diu que els länder poden modificar les seves dimensions, sempre tenint en compte motius històrics, culturals i de conveniència econòmica, amb el consentiment d'una llei federal i en un REFERÈNDUM (ULL!) en què NOMÉS PARTICIPARIEN ELS TERRITORIS AFECTATS. Quina diferència amb Espanya, oi?

El 155 d'aquí és el 37 de la Grundgesetz alemanya.

Judgement at Nuremberg, 

pel·lícula que haurien de veure tots els jutges espanyols 

i els fans de la Constitución: 

fer complir una llei injusta no ens fa innocents...

Estats Units d'Amèrica

La cèlebre Constitució dels Estats Units no s'ha modificat des de la seva promulgació l'any 1788, la qual cosa vol dir que si el redactat és prou abstracte, només cal afegir capítols a un article per a concretar quan hi ha una necessitat específica i ja està. L'article 4 parla de les relacions entre els estats de la unió i del Govern Federal amb els estats. 

[PARÈNTESI: La secció II de l'article 4 parla dels esclaus fugitius (!), que han de ser retornats als seus estats d'origen: No person held to service or labour in one state, under the laws thereof, escaping into another, shall, in consequence of any law or regulation therein, be discharged from such service or labour, but shall be delivered up on claim of the party to whom such service or labour may be due. L'Esmena Tretze no acaba d'arreglar el tema: l'esclavitud es manté, només, com a càstig per un crim... ]
La clàusula 1 de la secció III d'aquest article 4 parla de l'admissió de nous estats, però no de la seva possibilitat o no de secessió. La clàusula 2 parla del què és propietat federal: parcs nacionals, indis (!), bases militars, etc. Diu: The Congress shall have power to dispose of and make all needful Rules and Regulations respecting the Territory or other Property belonging to the United States; and nothing in this Constitution shall be so construed as to Prejudice any Claims of the United States, or of any particular State. Com tots els països d'Occident, Estats Units també ha tingut colònies i, en un cas similar al de França, la Cort Suprema ha decidit que alguns territoris (com Puerto Rico) PERTANYEN als Estats Units, però NO FORMEN PART dels Estats Units (!!!) i que en aquests territoris la Contitució només s'hi pot aplicar parcialment. (!!!) 

La clàusula 2 de la secció IV diu que el Govern Federal pot enviar l'exèrcit a protegir els territoris d'una invasió o de la violència domèstica. Per tant, si les coses es fan en absència de violència no fa falta enviar els piolins, oi?