diumenge, 22 d’abril del 2018

La Princesa Leia, Colau i el fatxa d'en Cervera

Continuo amb la meva línia de connexions forçades entre la política i Star Wars...
En una de les escenes de la darrera entrega de Star Wars, la General Leia Organa (és a dir, la Princesa Leia de tota la vida) li clava una bufa a en Poe Dameron i acte seguit el degrada. Ha desobeït una ordre i per culpa seva mitja flota rebel s'ha anat a prendre... vent. El paio s'excusa dient que han abatut un cuirassat i que en aquell atac hi ha hagut molts herois. Leia li contesta que no són herois, que són morts i que en aquesta acció no hi ha vist cap autèntic líder.

L'altre dia, el carrer Almirall Cervera va canviar de nom. A partir d'ara passarà a anomenar-se Pepe Rubianes. Els descendents de Cervera (sembla ser que n'hi ha prop de 700, riu-te'n de Gengis Khan!) van presentar una queixa a l'alcaldessa (tot i que sembla que la iniciativa no venia de l'Ajuntament, que senzillament es va limitar a donar el vist-i-plau, sinó d'aquest curiós grupet autoanomenat Las Viudas de Rubianes) i, per a reblar el clau dels despropòsits, la inefable Ada Colau es va limitar a contestar: “Cervera era un fatxa”, tot mostrant el seu desconeixement del nomenclàtor de la ciutat.
El nom Carrer Almirall Cervera (o Almirante Cervera, si hem de ser rigorosos) no es deu directament a Don Pascual Cervera y Topete sinó a un vaixell del'Armada  durant la Guerra Civil Espanyola (que, òbviament, s'anomenava així en honor a l'Almirall en qüestió); aquesta informació li dec al meu profe de Socials de Primària. El nom va ser canviat l'any 1942; abans s'anomenava Alfredo Calderón i abans, Sant Joan. Trec aquesta informació de la pàgina bcn.cat, on, no obstant, diu que el carrer du el nom de l'almirall.

Sigui quin sigui l'origen del nom, El País dedica tot un article a carregar contra Colau, però no per si el carrer portava el nom d'un vaixell o el d'una persona, sinó perquè quan va morir Cervera el feixisme italià encara estava per aparèixer; per tant, estrictament, no era el què s'entén, oficialment, com un fatxa. Ja vam reflexionar, al seu moment, sobre què volia dir ser un fatxa. Si comencem a considerar fatxes determinats comportaments autoritaris, sanguinaris o racistes, fatxes avant-la-lettre, hauríem de treure també espais ciutadans a pares de la pàtria catalana com Guifré el Pilós, Jaume I... o a filòsofs com Aristòtil (un masclista de merda i un racista de collons...com tots els grecs de la seva època).
Un altre motiu per a atacar Colau ve del fet que Cervera és considerat un heroi per la seva darrera acció a la Guerra de Cuba, on, per cert, no hi va perdre la vida, no com la majoria de mariners que manava. Fins i tot, diuen, els mateixos cubans consideren un heroi Cervera, en la línia d'aquella escena de Los últimos de Filipinas, on l'exèrcit que ha estat assetjant el Fuerte Baler fa el passadís dels campions als pobres soldadets que s'havien passat un any allà sense saber que la guerra havia acabat. Tot això, insisteixo, segons El País.
Sembla ser que el corrent històric actual (que no crec que trobem a les pàgines de segons quin diari...) porta a desmitificar aquests pretesos herois i a considerar-los uns ineptes des del punt de vista militar: la funció d'un líder, des del punt de vista militar, és salvar el màxim de vides, no sacrificar-les. Allò que dèiem a la mili sobre la última gota de vuestra sangre és una autèntica gilipollada. I més quan el sacrifici de vides humanes resulta inútil, no condueix a cap resultat positiu. Recordo una sèrie de documentals del Canal Història dedicat a retirades ben planificades, per exemple, la dels alemanys a Rússia, accions que són la certificació d'una derrota. Però salven vides: els caps militars que les van dur a terme, mereixen una bona distinció.
Cuba es va perdre per la potència industrial posada al servei de la cobdícia d'Estats Units, sí, però també per la ineptitud d'uns militars que van voler estar per sobre dels polítics (ValerianoWeyler, sense anar més lluny...) i que va provocar la mort inútil dels quintos pobres que no havien pogut eludir el seu deure militar.
Suposo que ara comenceu a entendre per on van els trets respecte a la bufa de Leia a Poe Dameron.

No. Cervera, estrictament, potser no era un fatxa. La millor definició que se'n podria fer és la que va donar un hacker català que va sabotejar durant uns quants dies l'entrada de la Wikipedia espanyola: Pascual Cervera y Topete, malparit.

divendres, 20 d’abril del 2018

Himne de St. Esteve de les Roures



TORNADA:   
Sant Esteve vil·la noble,
Sant Esteve de les Roures,
qui visita aquest poble,
ja mai més se’n voldrà moure!

ESTROFA 1:   
Verd i groc és ton estol.
Per corona, un castell.
Dins un rombe, hi ha el cistell
de la dona de l’Albiol.
L’acompanyen les tres fulles
que diu que ens hi hem de posar
aquells que vam ‘nar a votar
el primer dia d’octubre!

ESTROFA 2:   
Mal vent va portar aquell dia
una colla de malvats,
el Club dels Enfarinats,
que ens llevà a tots l’alegria.
Repartiren com possessos
mil cops entre els concurrents.
Van tractar com delinqüents
uns ciutadans compromesos.

ESTROFA 3:   
Si mai torna la bandada
d’ocellots tan exaltats,
els rebrem tots ben alçats
cantarem eixa tonada:
Si veniu a buscar brega,
amb sarcasme us respondrem:
busqueu Sant Esteve... ehem…
que estareu avui de pega!


















divendres, 13 d’abril del 2018

LA MORT DE STALIN

THE DEATH OF STALIN (2017)

No us ha passat mai que en el mateix moment que esteu dient una cosa, analitzeu el què esteu dient i penseu: "Bufa!". Doncs ahir em vaig sorprendre a mi mateix dient: "Doni'm una entrada per a la mort de Stalin". Bufa! "Doni'm una entrada per a la mort de Stalin." Així com sona. Què fort! Tant de bo podés tenir l'entrada reservada ja per a la mort de segons quin dirigent actual! (No diré noms, per no incórrer en el cèlebre delito de odio...)


No sé si em va agradar o no la pel·lícula. De ritme era una mica pesadeta. I pel que fa als acudits i gags, com que no sé quins atribuir a l'exageració d'una situació real, pròpia de la comèdia, o a la mateixa situació real, que ja era exagerada en sí mateixa, doncs no sabria valorar l'humor del film. Em passa el mateix amb el Polònia. Darrerament, l'humor polític ha perdut tot el seu valor: l'original és tan còmic i grotesc que supera amb escreix qualsevol imitació, talment com el Cordobés de l'Arús...
Contràriament al què pensa gent com en Marhuenda, estem d'acord en què la ideologia comunista no era per se, condemnable, tal com ho és el feixisme, que predica, entre altres coses la superioritat de determinades suposades races i legitima així el genocidi. Però tampoc obviarem el fet que el comunisme ha causat milions de víctimes innocents als països on s'ha dut a terme. Encara que, en el cas de Stalin, potser caldria atribuir-ne un bon grapat al nacionalisme estatalista.
D'on prové, doncs, la maldat del comunisme?
La pel·lícula ho deixa clar. És la correcció política portada a l'extrem i utilitzada com a mitjà de perpetuació d'un grupet (Stalin, Beria...) criminal. Això ho veiem a les reunions del Comitè Central: cada cop que Kruishev fa una proposta que limita el poder de Beria, aquest deixa anar algun adjectiu que acaba amb "-ista" i tots acaben votant en contra de la resolució (amb aquelles unanimitats tan còmiques...).
George Orwell ho havia deixat molt clar a 1984. La perversió del llenguatge: paraules boniques per a amagar realitats crues. Ministeri de l'Amor en comptes de Ministeri Interior (o Ministeri encarregat de la Repressió a l'Interior del país). Aquesta setmana mateix, un portaveu de VOX deixava anar que Franco afusellava els dissidents amb amor i, per tant, no hi havia delicte d'odi. L'odi és una paraula lletja, per tant, la reservarem als nostres adversaris polítics, el què fan ells sí és odi, això nostre és amor. La Inquisició també emprava aquest mateix raonament quan torturava: en el fons, xaval, t'estem fent un favor, un acte d'amor, fent-te veure la realitat tal com és...


No sé si fan falta gaire explicacions més per a que el lector vegi per on vaig. Aquesta mateixa perversió del llenguatge, aquesta correcció política portada a l'extrem, és la que ara s'està utilitzant per a justificar situacions de repressió. 
Aquesta setmana mateix s'ha acusat els membres dels Comitès de Defensa de la República de terrorisme. Potser algú ha llegit la paraula Defensa i l'ha interpretada en el mateix sentit que s'utilitza quan parlem de Ministeri de Defensa en comptes del tradicional Ministeri de la Guerra...