dilluns, 12 d’octubre del 2020

EL PUMA Y SUS OSCURAS CONEXIONES CON EL INDEPENDENTISMO CATALAN

    Escuchad esta conocida canción del gran José Luis Rodríguez, el Puma.


    En principio, parece una inocente canción de amor, una invitación al desenfreno sexual, al desfloramiento de una inocente y tiernecilla púber. Pero el oído experto de un musicólogo sabrá encontrar el verdadero mensaje que se oculta en este himno satánico.

    De entrada, ya se reconoce un cierto airecillo de sardana, esa danza luciférica donde se cogen todos los ejecutantes de las manos, como una invitación a la promiscuidad, y forman un círculo, seguramente para envolver una A de anarquismo o algún otro símbolo satánico, como el pentágono invertido o la estrella de seis puntas, dibujados en el suelo.

    Pero el conocedor del género reconocerá la frase que se canta en 1:26 ¿Dónde habré oído antes esto? Ah, ¡claro! Escuchad esta sardana:

Les aromes del Queralt

    ¡Ajajá! ¡La clave está en 1:41, cuando se dice i la tenen per regina tots els bergadans. O sea, "y la tienen por reina todos los bergadanes". (Habitantes de Berga, ciudad desgobernada por la CUP).  ¡Cómo si Doña Letizia, ese dechado de virtudes, no fuese su reina! 

    Alguno dirá: pura coincidencia. ¡Pura coincidencia mis cojones! ¿Quién no conoce esto que suena en 1:33 . ¡Exacto!!Es el incipit de los Segadors, esta suerte de pseudohimno que cantan los separatistas!

    Pero aún hay más. Analicemos la letra. ¿A qué viene la alusión al Jordán, río que baña Tierra Santa? ¿Y la Tierra Prometida, cuál es? ¿Acaso se nos está diciendo que los catalanes son el pueblo elegido? ¿O es un guiño a Israel? Conocida es la filiación sionista de Jordi Pujol y de algunos proselitistas como Pilar Rahola o Joan B. Culla. ¿No fue Israel el único estado que estuvo a punto de reconocer la esperpéntica República Catalana aquel infame 27 de octubre de 2017? (27-10-2017, casi un capicua, las mismas cuatro cifras combinadas, pero otro día hablaremos de qué se esconde en ese mensaje illuminati...).

    Pero, ¿que tendrá que ver el Puma, cantante venezolano de los ochenta con Cataluña, país tan distante en la planicie terrestre? ¡Exacto! ¡Cantante venezolano! ¡Venezuela, tierra donde Soros ha impuesto un régimen que financia y entrena a los enemigos de España y la civilización occidental! ¿No es allí dónde se refugian los etarras?¿No es a Maduro al que asesoró Pablo Iglesias?¿Con quién se entrevistó Anna Gabriel días antes de proclamar la República Catalana?


https://www.youtube.com/watch?v=rf93eaIJEV8

    Pero sigamos analizando la música. En ambas grabaciones los ejecutantes presentan una afinación calante. Pero no lo hacen por falta de destreza. Toman como referencia un modelo de afinación zarliniano, con el la3 a 415 Hz, que, como todo el mundo sabe, es la frecuencia a la que se activan los bots presentes en la sangre que el 5G se ha encargado de inocular en nuestros cuerpos. Pero al buen bebedor de hipoclorito de sodio, poco le afectará esto. En todo caso, conviene estar vigilantes y no escuchar al Puma; si por accidente, las notas de esta canción hubiesen violado nuestros castos oídos, deberemos encerrarnos en un cuarto aislado acústicamente y hacer la audición atenta de la integral de Miguel Bosé.

    Ya sé que de esto no se habla, no conviene, guardianes, pero habrá que estar atentos. Pronto, nuevos datos de esta conspiración. Hasta entonces, fuerza.



dimarts, 25 d’agost del 2020

LINCOLN O EL CONFLICTE ENTRE DEMOCRÀCIA, LEGALITAT I ÈTICA

     Aquest estiu he aprofitat per a veure el film Lincoln de Steven Spielberg. La pel·lícula no és una biografia completa del president estadounidenc. Se centra en el moment en que per a aprovar l'emancipació dels esclaus, Lincoln necessita el suport de 2/3 de la Cambra de Representants. Això va ser el 31 de gener de 1865. Prèviament, el 8 d'abril de 1864 el Senat havia aprovat la Tretzena Esmena, però calia la ratificació per part de l'altra cambra. I tot això era producte de la proclamació que Lincoln, utilitzant els seus poders extraordinaris com a President en temps de guerra, havia fet el 1863. Paral·lelament a tota la negociació per a la ratificació de la Tretzena Esmena, Lincoln, sota mà, està pactant la rendició dels rebels.

    Un moment. La Guerra de Secessió no va ser de 1861 a 1865? I no ens han explicat tota la vida que el motiu va ser, precisament, l'emancipació dels esclaus? Aquí hi havia alguna cosa que no em quadrava... La Història, potser, no és com Hollywood s'ha preocupat d'explicar-nos... 

    Més o menys. La Secessió es produeix degut a la victòria de Lincoln que, com molts republicans, era abolicionista. Però encara no havia pres cap mesura. És més. Amb Lincoln hi ha cinc estats esclavistes que no entren a la Confederació.

    D'altra banda, la composició de la Cambra de Representants es basava en la Llei de les Tres Cinquenes Parts. Què era això? La població es dividia en homes lliures (que podien escollir els seus representants) i esclaus. En funció de la seva població (o no, com veurem) cada estat estava més o menys representat. Als Estats del Sud, aquesta població amb dret a ser representada eren els homes lliures més les tres cinquenes parts de les propietats, és a dir, els esclaus; no fa falta dir que, com que no tenien dret a votar, els electes representaven només els interessos dels blancs. Això perjudicava els interessos dels Estats del Nord, que veien com el Sud tenia, al seu criteri, massa poder a la Cambra perquè com que no tenien propietats (però sí persones sense dret de vot), no podien escollir tants representants. A la pel·lícula, fins i tot, hi ha un moment del debat en que algú es queixa: 

    _I què serà el següent? El dret de vot per als negres?

    És a dir, que ni uns ni els altres eren uns angelets alliberadors de les classes oprimides. Tant uns com altres representaven una gent que no els havia votat. La situació potser era legal, però no sembla gaire democràtica...

    Llavors, l'emancipació per què es va produir? Per dos factors. Com a tota guerra i especialment en una guerra civil, els contendents necessiten: a) carn de canó (això es veu reflectit en una escena molt crua de Gangs of New York, en quels immigrants tal com arriben són allistats a l'exèrcit) b) aliats internacionals. Els Sud els tenia: Anglaterra i França. El que fos per a perjudicar l'emergent economia americana i controlar el mercat del cotó. Anglaterra, però, estava en contra de l'esclavitud, fins i tot perseguia els vaixells negrers al mar. Per què? Una rectitud intatxable? No. Era la principal potència colonial. Explotava la gent, però a casa seva. Teletreball avant la lettre. 

    Emancipar els esclaus permetia, doncs, tenir soldats per al teu exèrcit (els oficials trigarien a venir) i donar un motiu a Anglaterra per a recolzar el Nord (fins i tot per a Anglaterra, que no té aliats sinó interessos, seria molt lleig recolzar els esclavistes...). 

    Tornem al film. 

    A la pel·lícula es veu com Lincoln suborna diputats per a que votin a favor de la Tretzena Esmena, especialment aquells que acaben el seu mandat perquè no han estat reelegits. Aquí ja tenim un conflicte entre el que és ètic (alliberar els esclaus) i el que és il·legal. 

    Hem dit que la Tretzena esmena es ratifica el 31 de gener de 1865 a la Cambra dels Representants. Però, quins representants? El dels Estats del Nord, aplicant la llei per a tot el país. Fins i tot es veu al film com hi ha un moment de les negociacions on els Estats del Sud demanen poder tornar a votar quan es reincorporin a la Unió per tal de poder tombar l'Esmena. Lincoln els ho nega. No sembla gaire democràtic, no?

    Dos detalls de la pel·lícula que hem van cridar l'atenció. 

    Hi ha un moment en què Lincoln amenaça la seva dona amb posar-la en un manicomi. Perquè és clar, alliberem els esclaus, però les dones encara trigarien més de mig segle a poder votar i qui sap quan a poder deixar de ser considerades com a propietats del seu marit... 

    A les negociacions amb els de Richmond, algú al·lega que, privant-los dels esclaus, Lincoln va contra les tradicions més ancestrals dels Estats del Sud. No us sona aquesta apel·lació a la tradició per a justificar la salvatjada?

    En fi, com podeu veure, no sempre les lleis estan a favor d'allò que és democràtic o, fins i tot, ètic. Però és que la democràcia mateix, fins i tot, pot estar en contra d'allò que es ètic. M'estalvio la comparació amb els temps actuals. Si me la voleu fer, per a això teniu l'apartat de comentaris. Quin bé us sembla prioritari: la legalitat, la democràcia o l'ètica? Feu-m'ho saber.

dimecres, 8 de juliol del 2020

Mendeléiev era masclista i heteropatriarcal

MENDELÉIEV ERA MASCLISTA

 I HETEROPATRIARCAL

Tot llegint l'entrega diària de Las Aventuras del Rey Empalmado al Roures Channel Today, he vist el terme testaferra aplicat a una amiga entrañable del Emérito. Així com sona. En femení. Si anem a la RAE, veiem que 


testaferro
Del it. testa-ferro 'cabeza de hierro'.
1. m.y. f
Persona que presta su nombre enun contratopretensión o negocio que enrealidad es de otra persona

És a dir, és m. i és f. I ve de la paraula italiana ferro, que vol dir, oh, ferro. No hi ha ferro i ferra, zinc i zinca, cobalt i cobalta.

dimecres, 10 de juny del 2020

Coses del context

Ara anem a generar una mica de polèmica.
Trobo que una obra d'art ha de ser gaudida en el context en què va ser creada. Per exemple, trobo absurdes certes versions de concert d'obres que són escèniques. Cada any ve algun director il·lustre a dirigir La Consagració de la Primavera en un escenari buit de ballarins, davant de gent arrepapada a les seves butaques escoltant atentament una obra que va ser concebuda per ser vista (prova d'això són les innumerables vegades que l'hem sentida com a banda sonora). Per no parlar de les òperes en versió de concert: tenia una veïna insuportable que es posava NOMÉS els pinyols de les àries d'òpera, a tot volum, prescindint no ja de la representació escènica, sinó fins i tot del desenvolupament musical... O els Rèquiems i misses escoltades fora del seu context litúrgic (excepte aquells que ja van ser concebuts per a les sales de concert, és clar).
Per què ho dic això? Avui he escoltat la notícia que s'ha admès a tràmit una reclamació per les obres de Sixena. Ara que llueixen al lloc per al qual van ser concebudes, trobo absurda qualsevol devolució. S'haurien de quedar al lloc on són, amb algun reconeixement al paper català en la conservació d'aquestes obres que, d'altra manera, s'haurien "perdut" (no dic per què per a no generar més guerracivilisme del què hi ha...). Això sí, resar per a que a ningú se li ocorri de "restaurar-les"...
Què en penseu? Clar i català (o aragonès... o de La Franja...)!

diumenge, 26 d’abril del 2020

Dades aparentment inconnexes


... però que la Brunete Mediàtica i Ceballot News ja s'han encarregat de connectar, cadascú a la seva manera, és clar. El Roures Channel Today, de moment, no s'ha pronunciat al respecte... El País de las Tentaciones, per la seva banda, publicarà un reportatge gràfic sobre "la nueva moda que se extiende entre los sanitarios: llevar mascarillas del bazar chino de la esquina"...
1. Interpharma, quedeu-vos amb aquest nom, està a punt de ser el nom d'un escàndol sanitari de les mateixes dimensions que el de la Talidomida o el de la colza. Allò de les mascaretes serà només la xocolata del lloro, la punta de l'iceberg o el fil estirant a través del qual sortirà tot el "pastel".
2. Empresa catalana amb seu a Santa Manola de Mare, tradicional feu sociata...
3. ... però que el 2017 va traslladar la seva seu social a Madrid, "indignats" amb el procés. Sembla ser que ara estan cobrant el preu d'aquella "decisió"... Continuen operant des de Santa Coloma, però.
4. Dic operant, no produint, perquè aquests no produeixen res. Es dediquen a fer d'aconseguidors (perdó, importar de la Xina): vaja, el què als anys 40 haguéssim anomenat "un estraperlista"... També GENCO importava l'olio de Sicília...
5. L'empresa pertany a una sola família: els Staib. Encara usen noms de pila alemanys, tot i que m'imagino que ja porten uns quants anys "establerts" (amagats, vaja) a Espanya. Us en recordeu dels "empresarios alemanes", oi? Estómacs agraïts que el 2017 van rebutjar públicament el procés. I quan parlo d'agraïment em refereixo a casos com el de Mauser, empresa que va sobreviure després de la Segona Guerra Mundial sota el nom de CETME. Sí, agraïment als espanyols que els van fer de testaferros quan els aliats volien quedar-se amb la indústria alemanya.
Aquestes són les connexions que he fet jo. Uns s'han dedicat a recalcar allò del canvi de seu social. Els altres no paren de parlar de "la empresa catalana" contratada, com no, "por el ministro catalán" (coi, que potser recalcaven al seu moment que Roldán era aragonès?)...
En fi, seguim atents aquest cas. Promet.

dimarts, 24 de març del 2020

TITIRITEROS


M’havia fet el ferm propòsit de no criticar els posts de VOX per tal de no donar un altaveu gratuït a la seva ideologia. Però això d’avui, dimarts 24 de març, m’ha donat tant de pensar que no me n’he pogut estar.
Em refereixo, com no, al post dels titiriteros vs. nuestros ganaderos y agricultores. Hi ha tantes coses a comentar, tants aspectes per a treure punta en dos imatges i una sola frase que segur que me’n deixo alguna en aquest apunt d’urgència.


En primer lloc, el post intenta enfrontar sectors. Tots els sectors són necessaris per a la societat. Evidentment, el primari, que, per cert, també inclou la mineria. Per què no han inclòs els miners, no sé, d’Astúries o Lleó, per exemple, en el tweet; després ho explico, encara que ja deveu intuir la resposta. Però també el secundari. En aquests dies tota la indústria espanyola s’ha posat a fabricar mascaretes i respiradors en comptes de roba o cotxes, per exemple. Per què no han fet un post alabant el cèlebre sector del metal, per exemple? El sector terciari, els serveis, ni cal dir-ho: aquests dies doctores, infermeres, cuidadores d’ancians... però també botigueres, policies, militars... estan en primera línia de la batalla contra el virus. Fixeu-vos que he emprat el genèric femení per a referir-me a tota aquesta gent. No és només perquè em doni pal dir infermers i infermeres o simplement per escandalitzar aquesta colla d’antropopitecs. No. La majoria d’aquestes tasques recauen en les dones. És un fet.
Però també actors i actrius, músics i músiques, cantants, escriptors i escriptores... i titellaires, clar que sí, són útils a la societat. Ja sigui perquè ens fan pensar, ja sigui perquè ens diverteixen, ja sigui perquè ens inspiren sentiments. L’home, precisament, és home des que elabora art; i si no, pregunteu-li a qualsevol paleoantropòleg.
Aquest desdeny dels artistes m’ha recordat certa escena de La Lista de Schindler en que, precisament, els nazis estan seleccionant quin personal del ghetto s’endú als camps: doctors, manobres, comptables... passen la criba. Els artistes no, els pelen allí mateix.
I el pitjor és que certs artistes recolzen aquest tweet! He entrat al facebook d’un amic correpetidor, director d’orquestra i no sé quantes coses més, una personalitat dintre del món de l’òpera, en definitiva. En un post preguntava a què venia que tanta gent es declarés titiritera al FB, es veia que estava fora de joc. No vulgueu saber quines han estat les respostes d’alguns dels seus amics. Ja sabem com són certa gent d’aquest món (en descàrrec he de dir que també he vist moltes respostes negatives al post en el fil...). I precisament, si hi ha un sector que no sobreviuria sense les cèlebres mamandurrias (que es com anomenen aquesta gent les subvencions) és el de l’òpera i la música clàssica! Bé, sí, estaríem tot el sant dia escoltant Traviates i Bohèmes, ningú faria res nou ni s’arriscaria a fer descobrir aquella òpera ignota d’aquell autor del segle XVIII que amb prou feines coneixien a casa seva, per exemple. Que és el què passa en certs cicles de concerts al Palau: vinga Carmines Buranes i vinga Novenes de Beethoven!
D’altra banda, res és innocent en el tweet Fixeu-vos, per exemple, quins actors i directors han triat com a exemple de titiriteros. Almodóvar, Bardem i Eduardo Casanova. Hom diria que els han triat perquè sempre estan a les manis de l’esquerra, per exemple. Però, si ens hi fixem, dos d’ells són homosexuals. I el rebuig a l’homosexual és quelcom que a aquesta gent els fa empalmar.
Com he dit abans, tampoc és innocent l’elecció de nuestros ganaderos y agricultores com a sector a alabar. On pesquen més vots (ai, mira, abans m’he deixat els pescadors com a sector primari!) aquesta gent és, precisament, entre els petits propietaris del camp: llauradors de minifundis a Castella, que sobreviuen com poden (gràcies a subvencions, per cert) però també propietaris de plantacions de tomàquets d’Almeria o maduixes de Huelva. El dia que la gent que exploten en règim de semiesclavatge, que també són agricultores y ganaderos, ¿no?, adquireixin drets de ciutadania i votin, segurament deixaran d’exaltar nuestros agricultores y ganaderos.
És que fins i tot el nuestros no és innocent. Evidentment, per a un partit nacionalista com VOX, recalcar aquest nuestros és essencial. Tot i així, em jugo el que sigui que, entre els partidaris de VOX podem trobar importadors de taronges de Sudàfrica, per dir un producte nuestro que cada vegada és menys nuestro als mostradors dels supermercats. Per cert, entre els pagandis de la Gurtel hi havia cert propietari de supermercats que es dedica a extorsionar i xuclar la sang a nuestros agricultores y ganaderos; sí, ja sé que la Gurtel era un mode finançament del PP, però... d’on ve Abascal i la seva tropa, sinó d’aquest PP dels sobrets?
No m’agradaria acabar l’apunt sense fer una reflexió. Aquests de VOX són la cara més bèstia d’uns valors feixistes que s’ha anat filtrant tots aquest anys en la nostra societat. Com a professor de Música estic fart de sentir alumnes preguntant: ¡Profe! ¿Pa’ qué sirve la Música? Naturalment, no es refereixen a quina utilitat té la Música per a divertir-se, pensar, etc. No. Es refereixen a quina utilitat laboral. Alguns, fins i tot, s’atreveixen a especificar: ¿Pa’ qué he de estudiar Música si yo no voy a ser músico? Ni biòleg, ni filòsof, ni literat... però bé que intentes aprovar aquestes assignatures, no? I quan un alumne et fa aquesta pregunta és perquè ha sentit alguna opinió així dels seus pares. O dels seus docents. Quantes programacions no comencen amb una justificació de l’assignatura? Un dia vaig sentir el líder de la CEOE demanant que l’escola produís alumnes que estiguessin preparats per a afrontar el món laboral. Produir. Com si una escola o un institut fos una granja de pollastres! Els alumnes s’han de produir!
Això de la producció potser és l’expressió més salvatge que he sentit, però respon a una idea que s’ha anat filtrant en l’educació els darrers anys: l’escola ha de ser l’avantsala del món laboral. Pobre del qui ensenyi a valorar la bellesa! La nostra funció com a docents es formar persones o limitar-nos a preparar treballadors? Si acceptem aquesta darrera concepció, estem més a prop de l’escena de La lista de Schindler que abans he comentat.


dijous, 19 de març del 2020

Diari d'un confinat (I)

Diari d'un confinat (I)


De cop i volta ha sortit el terme "càrrega vírica". No ens en parlaven d'això quan deien que la malaltia normes afectava els "sectors vulnerables de la societat". No obstant, veiem per la tele persones de qualsevol edat morint pels carrers de WuHan. Ara resulta que era la "càrrega vírica" el què els matava.
I té la seva lògica. Com més gent concentrada en un espai reduït, més probabilitat de contagiar-se. I qui diu gent, diu animals. Recordeu la grip aviar o la pesta porcina?
I és que una constant en la Història és que concentració urbana i pesta sempre van del bracet. Al segle XXI tendim a viure en grans ciutats, per tant, les epidèmies són (i seran, lamento donar-vos la mala notícia) més freqüents. No fa gaire existien uns que es feien dir "Ciudadanos" i el seu insult favorit era "pueblerino". Potser això de ser "ciudadano" està sobrevalorat, potser hauríem de fer un pensament sobre el nostre modus vivendi...
Per cert, i per això us deixo aquest video, la pesta de 1349 va tenir el seu origen en un canvi climàtic. Podria ser que aquesta epidemia també hi tingui alguna relació? Deixo apuntada aquesta idea per als epidemiòlegs...