Aquest estiu he aprofitat per a veure el film Lincoln de Steven Spielberg. La pel·lícula no és una biografia completa del president estadounidenc. Se centra en el moment en que per a aprovar l'emancipació dels esclaus, Lincoln necessita el suport de 2/3 de la Cambra de Representants. Això va ser el 31 de gener de 1865. Prèviament, el 8 d'abril de 1864 el Senat havia aprovat la Tretzena Esmena, però calia la ratificació per part de l'altra cambra. I tot això era producte de la proclamació que Lincoln, utilitzant els seus poders extraordinaris com a President en temps de guerra, havia fet el 1863. Paral·lelament a tota la negociació per a la ratificació de la Tretzena Esmena, Lincoln, sota mà, està pactant la rendició dels rebels.
Un moment. La Guerra de Secessió no va ser de 1861 a 1865? I no ens han explicat tota la vida que el motiu va ser, precisament, l'emancipació dels esclaus? Aquí hi havia alguna cosa que no em quadrava... La Història, potser, no és com Hollywood s'ha preocupat d'explicar-nos...
Més o menys. La Secessió es produeix degut a la victòria de Lincoln que, com molts republicans, era abolicionista. Però encara no havia pres cap mesura. És més. Amb Lincoln hi ha cinc estats esclavistes que no entren a la Confederació.
D'altra banda, la composició de la Cambra de Representants es basava en la Llei de les Tres Cinquenes Parts. Què era això? La població es dividia en homes lliures (que podien escollir els seus representants) i esclaus. En funció de la seva població (o no, com veurem) cada estat estava més o menys representat. Als Estats del Sud, aquesta població amb dret a ser representada eren els homes lliures més les tres cinquenes parts de les propietats, és a dir, els esclaus; no fa falta dir que, com que no tenien dret a votar, els electes representaven només els interessos dels blancs. Això perjudicava els interessos dels Estats del Nord, que veien com el Sud tenia, al seu criteri, massa poder a la Cambra perquè com que no tenien propietats (però sí persones sense dret de vot), no podien escollir tants representants. A la pel·lícula, fins i tot, hi ha un moment del debat en que algú es queixa:
_I què serà el següent? El dret de vot per als negres?
És a dir, que ni uns ni els altres eren uns angelets alliberadors de les classes oprimides. Tant uns com altres representaven una gent que no els havia votat. La situació potser era legal, però no sembla gaire democràtica...
Llavors, l'emancipació per què es va produir? Per dos factors. Com a tota guerra i especialment en una guerra civil, els contendents necessiten: a) carn de canó (això es veu reflectit en una escena molt crua de Gangs of New York, en quels immigrants tal com arriben són allistats a l'exèrcit) b) aliats internacionals. Els Sud els tenia: Anglaterra i França. El que fos per a perjudicar l'emergent economia americana i controlar el mercat del cotó. Anglaterra, però, estava en contra de l'esclavitud, fins i tot perseguia els vaixells negrers al mar. Per què? Una rectitud intatxable? No. Era la principal potència colonial. Explotava la gent, però a casa seva. Teletreball avant la lettre.
Emancipar els esclaus permetia, doncs, tenir soldats per al teu exèrcit (els oficials trigarien a venir) i donar un motiu a Anglaterra per a recolzar el Nord (fins i tot per a Anglaterra, que no té aliats sinó interessos, seria molt lleig recolzar els esclavistes...).
Tornem al film.
A la pel·lícula es veu com Lincoln suborna diputats per a que votin a favor de la Tretzena Esmena, especialment aquells que acaben el seu mandat perquè no han estat reelegits. Aquí ja tenim un conflicte entre el que és ètic (alliberar els esclaus) i el que és il·legal.
Hem dit que la Tretzena esmena es ratifica el 31 de gener de 1865 a la Cambra dels Representants. Però, quins representants? El dels Estats del Nord, aplicant la llei per a tot el país. Fins i tot es veu al film com hi ha un moment de les negociacions on els Estats del Sud demanen poder tornar a votar quan es reincorporin a la Unió per tal de poder tombar l'Esmena. Lincoln els ho nega. No sembla gaire democràtic, no?
Dos detalls de la pel·lícula que hem van cridar l'atenció.
Hi ha un moment en què Lincoln amenaça la seva dona amb posar-la en un manicomi. Perquè és clar, alliberem els esclaus, però les dones encara trigarien més de mig segle a poder votar i qui sap quan a poder deixar de ser considerades com a propietats del seu marit...
A les negociacions amb els de Richmond, algú al·lega que, privant-los dels esclaus, Lincoln va contra les tradicions més ancestrals dels Estats del Sud. No us sona aquesta apel·lació a la tradició per a justificar la salvatjada?
En fi, com podeu veure, no sempre les lleis estan a favor d'allò que és democràtic o, fins i tot, ètic. Però és que la democràcia mateix, fins i tot, pot estar en contra d'allò que es ètic. M'estalvio la comparació amb els temps actuals. Si me la voleu fer, per a això teniu l'apartat de comentaris. Quin bé us sembla prioritari: la legalitat, la democràcia o l'ètica? Feu-m'ho saber.
