CAPÍTOL I
Corren mals temps per als nostres plans de dominació universal. Tot havia d'haver començat amb la independència, després ens havíem d'haver annexionat la resta de Països Catalans en una guerra de sis dies i, així, poquet a poquet, mitjançant la implantació arreu del món d'aquell nostre costum tan arrelat de menjar calçots a través d'una cadena de restaurants temàtics (Ceballot's & Company), arribar al govern del món mercès a la dependència d'una matèria prima tan essencial com és la ceba.
Però ara resulta que l'última remesa d'esclaus andalusos ens fa la guitza. "Nos ha salido rana", que diria aquella... M'ho deia en Sánchez l'altre dia (això de Sánchez és un pseudònim, és clar; tots els catalans independentistes tenim un nom real, que utilitzem a les nostres cerimònies secretes, però en el DNI hi posem algun cognom amb z, només per a despistar... En Sánchez, en veritat, es diu Genís Campdeconys Vilameuques, però al DNI hi posa Ginés Sánchez Montilla). Doncs això, estava en Sánchez assotant un esclau andalús (crec que l'última reforma laboral del PP ho permet, els de C's n'estan elaborant un altre per a quan governin Espanya on, a més, el treballador haurà de comprar-se el seu propi assot...), intentant convèncer aquella pobra criatura infrahumana que s'havia d'integrar: "Te llamas Jordi!" Sflaix "Nooooo!" Sflaixa, sflaixa.... "¿Como te llaaaaaamas?" "¡Joé!¡Que me llamo Kunta Kinte he dicho, de los Kinte de Dos Hermanas, de al lao del polígono industrial!" A sobre, va començar a cantar aquella cançó russa que tant ens ofèn, el Kalinka, en l'adaptació espanyola... Pobret! Si sabés que el seu govern acaba d'enviar piolins a Estònia per a que reparteixin hòsties precisament entre els russòfons, que allà són com els tabarnícoles d'aquí...
La cosa no es limita a l'àmbit de les cordials relacions entre patró i obrer. Ara resulta que no només no volen anomenar els seus fills amb noms tan nostrats com Jordi, Hug-Roger, Berenguera, Ermessenda, Borrell, Cap-d'Estopes... si no que, a més, no ens els volen donar per a que els portem a adoctrinar al nostre tan eficaç sistema educatiu...
Mals temps, repeteixo.
Tothom coneix la Història. Els quatre "catalanes de pura cepa" que vivíem collint cebes en aquest país que amb el temps s'anomenaria "Cataluña Interior" o "Cataluña profunda", vam decidir que la millor opció per va sortir de la nostra tradicional pobresa, era anar a capturar esclaus a Espanya, on vivien tan feliços i rics, en democràcia, i arrencar-los contra la seva voluntat d'una terra on la gent gaudia d'igualtat d'oportunitats. Total, ja ho havíem fet al segle XIX; que el més cabró d'aquells empresaris de treball temporal es digués López i fos càntabre és, senzillament, un falsejament de la història, ja n'hem parlat dels cognoms amb z... I així, vam passar tots de recollir ceballots a formar part de la cèlebre "burguesía catalana", sense excepció, mai hi ha hagut un sol proletari amb cognoms catalans.
És essencial per als nostres futurs plans d'expansió mundial disposar sempre d'un corpus d'esclaus que tirin endavant el país per a nosaltres. Això sí, que no votin. Per tant, cal engalipar-los amb algun rollo d'aquests integradors: que si el pa amb tomàquet, que si el Barça...
D'això va aquest llibre. Són uns consells per a enganyar el personal i que s'adhereixin a la nostra causa. Llavors els mostrarem la nostra veritable cara i formarem un govern mundial. Com deia en Jordi Pujol, PER ME REGES REGNANT...
Tothom coneix la Història. Els quatre "catalanes de pura cepa" que vivíem collint cebes en aquest país que amb el temps s'anomenaria "Cataluña Interior" o "Cataluña profunda", vam decidir que la millor opció per va sortir de la nostra tradicional pobresa, era anar a capturar esclaus a Espanya, on vivien tan feliços i rics, en democràcia, i arrencar-los contra la seva voluntat d'una terra on la gent gaudia d'igualtat d'oportunitats. Total, ja ho havíem fet al segle XIX; que el més cabró d'aquells empresaris de treball temporal es digués López i fos càntabre és, senzillament, un falsejament de la història, ja n'hem parlat dels cognoms amb z... I així, vam passar tots de recollir ceballots a formar part de la cèlebre "burguesía catalana", sense excepció, mai hi ha hagut un sol proletari amb cognoms catalans.
És essencial per als nostres futurs plans d'expansió mundial disposar sempre d'un corpus d'esclaus que tirin endavant el país per a nosaltres. Això sí, que no votin. Per tant, cal engalipar-los amb algun rollo d'aquests integradors: que si el pa amb tomàquet, que si el Barça...
D'això va aquest llibre. Són uns consells per a enganyar el personal i que s'adhereixin a la nostra causa. Llavors els mostrarem la nostra veritable cara i formarem un govern mundial. Com deia en Jordi Pujol, PER ME REGES REGNANT...
