M’havia fet el ferm propòsit de no criticar els posts de VOX per
tal de no donar un altaveu gratuït a la seva ideologia. Però això
d’avui, dimarts 24 de març, m’ha donat tant de pensar que no me
n’he pogut estar.
Em
refereixo, com no, al post dels titiriteros
vs. nuestros ganaderos y agricultores. Hi
ha tantes coses a comentar, tants aspectes per a treure punta en dos
imatges i una
sola frase que segur que me’n deixo alguna en aquest apunt
d’urgència.
En
primer lloc, el post intenta enfrontar sectors. Tots els sectors són
necessaris per a la societat. Evidentment, el primari, que, per cert,
també inclou la mineria. Per què no han inclòs els miners, no sé,
d’Astúries o Lleó, per exemple, en el tweet;
després ho explico, encara que ja deveu intuir la resposta. Però
també el secundari. En aquests dies tota la indústria espanyola
s’ha posat a fabricar mascaretes i respiradors en comptes de roba o
cotxes, per exemple. Per què no han fet un post alabant el cèlebre
sector del metal, per
exemple? El sector terciari, els serveis, ni cal dir-ho: aquests dies
doctores, infermeres, cuidadores d’ancians... però també
botigueres, policies, militars... estan en primera línia de la
batalla contra el virus. Fixeu-vos que he emprat el genèric femení
per a referir-me a tota aquesta gent. No
és només perquè em doni pal dir infermers i infermeres o
simplement per escandalitzar aquesta colla d’antropopitecs. No. La
majoria d’aquestes tasques recauen en les dones. És
un fet.
Però
també actors i actrius, músics i músiques, cantants, escriptors i
escriptores... i titellaires, clar que sí, són útils a la
societat. Ja sigui perquè ens fan pensar, ja sigui perquè ens
diverteixen, ja sigui perquè ens inspiren sentiments. L’home,
precisament, és home des que elabora art; i si no, pregunteu-li a
qualsevol paleoantropòleg.
Aquest
desdeny dels artistes m’ha recordat certa escena de
La Lista de Schindler
en que, precisament, els nazis estan seleccionant quin personal del
ghetto s’endú als
camps: doctors, manobres, comptables... passen la criba. Els artistes
no, els pelen allí mateix.
I
el pitjor és que certs artistes recolzen aquest tweet!
He entrat al facebook d’un amic correpetidor, director d’orquestra
i no sé quantes coses més, una personalitat dintre del món de
l’òpera, en definitiva. En un post preguntava a què venia que
tanta gent es declarés titiritera
al FB, es veia que estava fora de joc. No vulgueu saber quines han
estat les respostes d’alguns dels seus amics. Ja sabem com són
certa gent d’aquest món (en descàrrec he de dir que també he
vist moltes respostes negatives al post en el fil...). I precisament,
si hi ha un sector que no sobreviuria sense les cèlebres
mamandurrias (que es
com anomenen aquesta gent les subvencions) és el de l’òpera i la
música clàssica! Bé, sí,
estaríem tot el sant dia escoltant Traviates i Bohèmes, ningú
faria res nou ni s’arriscaria a fer descobrir aquella òpera ignota
d’aquell autor del segle XVIII que amb prou feines coneixien a casa
seva, per exemple. Que és el què passa en certs cicles de concerts
al Palau: vinga Carmines Buranes i vinga Novenes de Beethoven!
D’altra
banda, res és innocent en el tweet
Fixeu-vos, per exemple, quins actors i directors han triat com a
exemple de titiriteros.
Almodóvar, Bardem i Eduardo Casanova. Hom diria que els han triat
perquè sempre estan a les manis de l’esquerra, per exemple. Però,
si ens hi fixem, dos d’ells són homosexuals. I
el rebuig a l’homosexual és quelcom que a aquesta gent els fa
empalmar.
Com
he dit abans, tampoc és innocent l’elecció de nuestros
ganaderos y agricultores com a
sector a alabar. On pesquen més vots (ai, mira, abans m’he deixat
els pescadors com a sector primari!) aquesta gent és, precisament,
entre els petits propietaris del camp: llauradors de minifundis a
Castella, que sobreviuen com
poden (gràcies a subvencions, per cert)
però també propietaris de plantacions de tomàquets d’Almeria o
maduixes de Huelva. El dia que la gent que exploten en règim de
semiesclavatge, que també són agricultores y ganaderos,
¿no?, adquireixin drets de ciutadania i votin, segurament deixaran
d’exaltar nuestros agricultores y ganaderos.
És
que fins i tot el nuestros
no és innocent. Evidentment, per a un partit nacionalista com VOX,
recalcar aquest nuestros
és essencial. Tot i així, em jugo el que sigui que, entre els
partidaris de VOX podem trobar importadors de taronges de Sudàfrica,
per dir un producte nuestro
que cada vegada és menys nuestro als
mostradors dels supermercats.
Per cert, entre els pagandis
de la Gurtel hi havia cert propietari de supermercats que es dedica a
extorsionar i xuclar la sang
a nuestros
agricultores y ganaderos; sí,
ja sé que la Gurtel era un mode finançament del PP, però... d’on
ve Abascal i la seva tropa, sinó d’aquest PP dels sobrets?
No
m’agradaria acabar l’apunt sense fer una reflexió. Aquests de
VOX són la cara més bèstia d’uns valors feixistes que s’ha
anat filtrant tots aquest anys en la nostra societat. Com
a professor de Música estic fart de sentir alumnes preguntant:
¡Profe! ¿Pa’ qué sirve la Música?
Naturalment, no es refereixen a quina utilitat té la Música per a
divertir-se, pensar, etc. No. Es refereixen a quina utilitat laboral.
Alguns, fins i tot, s’atreveixen a especificar: ¿Pa’
qué he de estudiar Música si yo no voy a ser músico? Ni
biòleg, ni filòsof, ni literat... però bé que intentes aprovar
aquestes assignatures, no? I quan un alumne et fa aquesta pregunta és
perquè ha sentit alguna opinió així dels seus pares. O dels seus
docents. Quantes programacions no comencen amb una justificació de
l’assignatura? Un dia vaig sentir el líder de la CEOE demanant que
l’escola produís alumnes
que estiguessin preparats per a afrontar el
món laboral. Produir. Com
si una escola o un institut fos una granja de pollastres! Els alumnes
s’han de produir!
Això
de la producció potser és l’expressió més salvatge que he
sentit, però respon a una idea que s’ha anat filtrant en
l’educació els darrers anys: l’escola
ha de ser l’avantsala del món laboral. Pobre del qui ensenyi a
valorar la bellesa! La nostra funció com a docents
es
formar persones o limitar-nos a preparar treballadors? Si acceptem
aquesta darrera concepció, estem
més a prop de l’escena de La lista de Schindler que
abans he comentat.
