Avui m'ha picat la curiositat i he volgut saber què deien les diferents constitucions dels països sobre això de la sagrada unidad de la nación. Vull demostrar allò que es diu a Las Normas de la Casa de la Sidra, que quan has de posar per escrit una norma és perquè tothom, d'entrada, se la passa pel folre. O, el què és el mateix, en un refrany castellà: Dime de qué blasoneas y te diré de qué careces.Vaya por delante, com dirien alguns, que jo no sóc advocat, ni jurista, ni cap merda d'eixa (és conya, experts en Dret, no us enfadeu...), així que la validesa d'aquest apunt, lògicament. és molt limitada. Aquest apunt s'anirà estenent a mesura que vagi recopilant apunts sobre constitucions.
Com vaig dir en un apunt anterior, les constitucions serioses deriven de revolucions o disturbis socials i no són més que pactes que s'estableixen entre les parts implicades (co-institució). Només així s'entén que la Constitució dels EEUU comenci amb les paraules We the people o que la Constitució Francesa digui que la sobirania pertany al poble.
França
No he vist cap referència a la unitat territorial, sí a la sobirania i a qui es pot considerar ciutadà francès. La sobirania pertany al poble (és a dir, a les persones, no als territoris) i s'exerceix a través dels referèndums o dels representants escollits pel poble. Cap individu o secció del poble pot atribuir-se'n l'exercici (paràgraf 3). Caldria precisar a què es refereix, exactament, el terme "secció del poble". Parla sobre qui és ciutadà francès, distingint entre nationaux i resortissants.
Malgrat que, pràcticament, van ser els inventors d'aquest tipus de documents amb la cèlebre Carta Magna, l'actual Regne Unit no té constitució. Basen la regulació jurídica del país en quatre fonts: lleis emeses pels governs (statute law), sentències de judicis (common law), decisions del Parlament i les works of authority, és a dir, els tractats escrits per experts. La sobirania és del Parlament, cosa que deriva de la Revolució del segle XVII. El Parlament delega (devolution) en els parlaments de les diferents nacions que conformen el Regne Unit. Curiosament, una llei del Parlament Escocès declara que aquest no pot ser mai abolit, mesura que sí es va prendre a Irlanda l'any 1973.
Estats Units d'Amèrica
Comencem malament: va ser redactada i aprovada pels ocupants aliats el 1949 (o sigui que de co-institució, res...). Tot i així, ha estat reformada unes seixanta vegades d'ençà d'aquell any. Important: no és una constitució pròpiament dita, sinó, una Grundgesetz, és a dir, una llei fonamental: hom considerava que seria temporal i després s'aprovaria una constitució definitiva. Assignatura pendent, doncs: preguntar-li al poble en referèndum què en pensa. La cosa es va plantejar el 1994, després de la Reunificació, però va ser rebutjada per la majoria parlamentària conservadora.
El Preàmbul diu que els alemanys del diferents Länder, en l'exercici de llur AUTODETERMINACIÓ (Selbstbestimmung), decideixen formar una República Federal, completant la UNITAT i la LLIBERTAT. És a dir, que si són membres de la República Federal és PERQUÈ VOLEN, no com aquí. És la única referència que he trobat a la unitat del país.
Al Capítol II, article 20, Alemanya es considera a sí mateixa una Federació d'Estats. Diu, com no , que el poder l'exerceixen les persones (curiosament, com hem vist, les persones no han tingut el poder de promugar o ratificar la Constitució...) i que aquestes persones tenen el dret a resistir-se si algú vol eliminar l'ordre contitucional: no diu res sobre què han de fer si algú pretén pervertir-lo, com ha passat a l'Estat Espanyol. Si entenem el context en què va ser promulgada (evitar l'aparició d'un altre Hitler), entendrem millor aquest darrer punt. No sabem què hi posaria si el què calgués evitar fos un altre Rajoy...
L'article 29 és molt interessant. Parla de la reestructuració del territori federal. Diu que els länder poden modificar les seves dimensions, sempre tenint en compte motius històrics, culturals i de conveniència econòmica, amb el consentiment d'una llei federal i en un REFERÈNDUM (ULL!) en què NOMÉS PARTICIPARIEN ELS TERRITORIS AFECTATS. Quina diferència amb Espanya, oi?
El 155 d'aquí és el 37 de la Grundgesetz alemanya.
 |
Judgement at Nuremberg,
pel·lícula que haurien de veure tots els jutges espanyols
i els fans de la Constitución:
fer complir una llei injusta no ens fa innocents...
|
La cèlebre Constitució dels Estats Units no s'ha modificat des de la seva promulgació l'any 1788, la qual cosa vol dir que si el redactat és prou abstracte, només cal afegir capítols a un article per a concretar quan hi ha una necessitat específica i ja està. L'article 4 parla de les relacions entre els estats de la unió i del Govern Federal amb els estats.
[PARÈNTESI: La secció II de l'article 4 parla dels esclaus fugitius (!), que han de ser retornats als seus estats d'origen: No person held to service or labour in one state, under the laws thereof, escaping into another, shall, in consequence of any law or regulation therein, be discharged from such service or labour, but shall be delivered up on claim of the party to whom such service or labour may be due. L'Esmena Tretze no acaba d'arreglar el tema: l'esclavitud es manté, només, com a càstig per un crim... ]
La clàusula 1 de la secció III d'aquest article 4 parla de l'admissió de nous estats, però no de la seva possibilitat o no de secessió. La clàusula 2 parla del què és propietat federal: parcs nacionals, indis (!), bases militars, etc. Diu: The Congress shall have power to dispose of and make all needful Rules and Regulations respecting the Territory or other Property belonging to the United States; and nothing in this Constitution shall be so construed as to Prejudice any Claims of the United States, or of any particular State. Com tots els països d'Occident, Estats Units també ha tingut colònies i, en un cas similar al de França, la Cort Suprema ha decidit que alguns territoris (com Puerto Rico) PERTANYEN als Estats Units, però NO FORMEN PART dels Estats Units (!!!) i que en aquests territoris la Contitució només s'hi pot aplicar parcialment. (!!!)
La clàusula 1 de la secció III d'aquest article 4 parla de l'admissió de nous estats, però no de la seva possibilitat o no de secessió. La clàusula 2 parla del què és propietat federal: parcs nacionals, indis (!), bases militars, etc. Diu: The Congress shall have power to dispose of and make all needful Rules and Regulations respecting the Territory or other Property belonging to the United States; and nothing in this Constitution shall be so construed as to Prejudice any Claims of the United States, or of any particular State. Com tots els països d'Occident, Estats Units també ha tingut colònies i, en un cas similar al de França, la Cort Suprema ha decidit que alguns territoris (com Puerto Rico) PERTANYEN als Estats Units, però NO FORMEN PART dels Estats Units (!!!) i que en aquests territoris la Contitució només s'hi pot aplicar parcialment. (!!!)
La clàusula 2 de la secció IV diu que el Govern Federal pot enviar l'exèrcit a protegir els territoris d'una invasió o de la violència domèstica. Per tant, si les coses es fan en absència de violència no fa falta enviar els piolins, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada