Quan era petit sempre deia que, de gran, volia ser escriptor. Més endavant, d'adolescent, em vaig inclinar cap a la composició musical. La tardor de l'any 2015 vaig haver d'agafar una baixa llarga, vaig estar gairebé un curs en el dic sec. Per tal de mantenir-me mentalment actiu i recuperar la mobilitat de la mà dreta tot teclejant, vaig decidir ressuscitar aquesta vocació primera i escriure una novel·la que feia anys que em rondava pel cap. Aquesta novel·la està escrita l'hivern 2015-16. Ho dic perquè hi ha moltes al·lusions al moment polític del moment (és increïble com en un any i mig els esdeveniments s'han succeït a la velocitat de la llum...)
Los chicos del coro és una pel·lícula que, qui més qui menys, ha passat a classe algun cop. Com que solc portar entre tres i quatre línies d'un mateix curs resulta que, cada anys, des de l'estrena, pràcticament, he vist tres o quatre cops, pel cap baix, la pel·lícula. Em conec pam a pam cada escena. Fa uns quants anys vaig començar a fabular, a partir de l'escena en què el professor d'educació física enganxa Mathieu amb els nanos al lavabo. I si la pel·lícula estigués explicant una altra història i el muntatge ens fes creure que estem veient un conte de fades? I vaig posar-me a escriure aquesta novel·la sobre la veritat, sobre com la realitat depèn del punt de vista de cadascú: Mondain fabula sobre el seu passat, Mathieu oculta la veritat del què realment passa a l'orfenat, el director incoa un expedient ple de falsetats sobre Mathieu...
La novel·la, a més, s'inspira en fets de la meva biografia personal, com sol passar. Quan era adolescent vaig tenir la desgràcia de tenir un coneixement directe d'un cas de pederàstia. Llavors no me n'adonava ben bé del què realment estava passant, però més endavant vaig llegir un quants llibres sabre el tema (Pederastia en la Iglesia Católica, per exemple, de Pepe Rodríguez) i vaig conscienciar-me sobre la dimensió del problema. La novel·la era una manera de desfogar-me, en aquest sentit. Casualitats de la vida, al febrer, Spotlight guanyava l'Òscar a la millor pel·lícula. Això va despertar les consciències de la gent i, poc després, esclatava el cas dels maristes. Sabia que era qüestió de temps que el pederasta que vaig conèixer (i que continuava exercint amb nens!!!) sortís a la llum. Vaig acabar la novel·la el mes de març. El mes de juny una persona que havia tingut la mala sort de topar-se amb el pederasta deu anys aproximadament abans que el coneguéssim jo i la seva pobra víctima, el delatava; el pederasta era fulminantment cessat del seu càrrec. A l'octubre, en un sopar d'ex-companys m'assabentava que el delator s'havia fet enrere en l'acusació al·ludint que ho havia fet per enveja; algú li havia solucionat la jubilació a aquest senyor o bé, s'havia despertat amb un cap de cavall entre els llençols...
Malgrat que la tinc registrada, no m'atreveixo a publicar la novel·la pel simple fet que surten noms i personatges que de ben segur també estan registrats per l'autor de la pel·lícula. Podria haver fet com amb el llibret d'una òpera que tinc basada en un altre film i canviar els noms dels personatges, però llavors no s'entendria un borrall: la novel·la descriu les escenes de la pel·lícula fil per randa.
Bé, després d'aquesta introducció, aquí us deixo amb
Malgrat que la tinc registrada, no m'atreveixo a publicar la novel·la pel simple fet que surten noms i personatges que de ben segur també estan registrats per l'autor de la pel·lícula. Podria haver fet com amb el llibret d'una òpera que tinc basada en un altre film i canviar els noms dels personatges, però llavors no s'entendria un borrall: la novel·la descriu les escenes de la pel·lícula fil per randa.
Bé, després d'aquesta introducció, aquí us deixo amb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada